Bàdminton Club Argentona

Es creu que l'origen dels jocs amb volant es troba a l'antiga Grècia, aproximadament fa 2000 anys. Des d'allà, es van propagar fins la Índia, Xina i Siam (ara Tailàndia).

L'antecedent més conegut és un joc molt popular que es practicava a Anglaterra durant l'edat mitjana: el Battledore and Shuttlecock. En aquest joc els nens utilitzaven rems de fusta intentant mantenir un volant de plomes en l'aire i evitar que caigués a terra. El joc fou tant popular, que durant l'any 1854 provocà certes alteracions de l'ordre públic a Londres, esdeveniments que una revista anglesa recollí i il·lustrà gràficament.

Pocs anys després d'aquells fets, els oficials de l'Armada Britànica destacats a l'Índia, jugaven al Battledore and Shuttlecock, però hi afegiren una xarxa per fer-lo més competitiu. El joc l'anomenaren Poona, en honor a la ciutat índia on es va originar. L'any 1873, el duc de Beaufort s'interessà per aquest joc i començà a practicar-lo a la seva finca, anomenada Badminton House. Els convidats del duc es referien al joc com "el joc de Badminton", nom amb el que continua essent conegut avui dia. En aquell temps, però, per jugar era inexcusable vestir sabates, corbatí i pantalons bombats de seda.

L'any 1877 s'establí el primer Reglament. L'any 1934 es creà la Federació Internacional de Bàdminton. A partir dels Jocs Olímpics de Munich, l'any 1972, el Badminton es converteix en esport d'exhibició. Als Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992, guanya la categoria d'esport olímpic, en quatre modalitats: individuals masculins i femenins, i dobles masculins i femenins. A Atlanta'96 s'hi afegeix la cinquena modalitat: dobles mixtos.